Una societat adolescent

22 Nov

Fa uns mesos vaig tenir la sort de poder assistir a una ponència de’n Carles Capdevila, director del diari Ara. La seva xarrada estava dins del cicle de conferències que organitzaba el Col·legi de Periodistes de Catalunya, i tot hi que el fil central de la ponència era la crisis o el futur del periodisme, en Capdevila va pronunciar una de les frases que més m’ha marcat darrerament: La societat es troba en l’adolescència.

Quan un és adolescent no sap el que vol. Un veu que ja no és el nen que solia ser (encara recordo el primer cop que em vaig afaitar amb 4 pels al bigoti) i la moral se’t puja pels núvols. Deixant de banda els canvis hormonals, la principal característica de l’adolescència és la desobediència. Ens creiem els reis del mambo, i no fem cas de res. Doncs amb Espanya passa algo semblant.

Avui fa 37 anys i 2 dies que va morir l’últim, de moment, dictador d’Espanya. I quina és la meva “sorpresa” al fer un repàs de la premsa “nacional”:

Homenatge a Franco pels 120 anys del seu naixament
Tejero (si, el de “todo el mundo al suelo”) denúncia a Mas, Pujol i Duran i Lleida

De debò som un país democràtic?

Es a dir, es permet que es faci un homenatge a una persona que va matar i privar de les seves llibertats a milions de persones durant qüasi 40 anys. Per si això no fos suficient, es permet tambè que un home que va entrar al congrès dels diputats, pistola amb mà, intentant acabar amb la poca democràcia que hi ha en aquest país, doni lliurement la seva opinió (valgui la redundància) sobre els aspectes de la política nacional.

Molt bé. Desprès hi ha qui s’estranya que els mercats internacionals no se’n refiin d’Espanya, tema apart. Us sembla que som un país adult? Si ni tan sols els polítics saben sumar…

Espanya necesita un canvi, i aquest canvi no no es farà ni en una llegislatura, ni en dues ni en tres. No és una qüestió de polítics, ni de sistema elecotral, ni de sistema judicial, ni de sistema territorial.

És un problema de societat. Espanya per salvarse necesitaria que ploguès H&S per acabar amb tota la caspa d’aquest país, començant per Tejero, i acabant per la fundació Francisco Franco. Tinc la sensació que aquest canvi no el veuré ni tan sols jo, que tinc 23 anys. Però això no m’aturarà de queixar-me una i altra vegada de les deficiències de la societat actual (espero veure’n cada dia més). Quan deixem de ser adolescents per transformar-nos en una societat formal i adulta, podrem treure l’ampolla de cava de la nevera com van fer els nostres pares i avis aquell 20 de novembre de 1975. Però aquest cop serà de veritat.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Vive tu reto

Prepara día a día tu desafío

Un Color Especial

Subjetivismo desde Hispalis

FET a TARRAGONA

Històries de la ciutat

Periodista amb ploma

Blog personal de Josep M. Llauradó

el blog de l'@albertmercade

tot allò que no m'hi cap en 140 caràcters...

barbaramolas

Just another WordPress.com site

A %d blogueros les gusta esto: